Hem enviat material escolar!

Durant la primera quinzena d'agost, i aprofitant les vacances per Andalusía, hem portat tot un conjunt de caixes amb: carpetes, calculadores, folis, colors, llapis, gomes, ceres.... que hem aconseguit gràcies a la col·laboració desinteressada de Bancs, Caixes, personal d'Ensenyament, el Moviment d'Innovació Educativa de Lleida, familiars i nosaltres mateixos.

Tot aquest material, l'hem portat a l'Associació Catalunya-Magrib de Tànger, que també de forma altruista, elles portaran a les escoles necessitades de la població.

Tot i la forma precipitada d'aconseguir el material, la dificultat de transportar-ho tot i els problemes que ens van ficar a la frontera per poder passar totes les caixes, estem contents, que finalment, el nostre objectiu d'aportar el nostre granet de sorra per tal d'ajudar a aquelles escoles més necessitades l'hem aconseguit, i d'aquesta manera, poder seguir mantenint algun petit llaç entre les dues ribes del Mediterrani.

Esperem que tot aquest material portat els hi sigui útil per al seu dia a dia l'escola.

Laia i Jesús

Exposició Escola Estiu "Jaume Miret" Lleida

Quan vam acabar el viatge al Marroc, ens va quedar una pregunta: i ara què? ja està?

Com a reposta vam pensar : per què no una exposició i alguna xerrada per donar a conèixer la nostra experiència?

I et aquí que el MIE Lleida que organitza l'Escola d'Estiu "Jaume Miret"
ens va oferir la possiblitat de dur-ho a terme.

De fet no és la única activitat tangible que n'ha sortit del viatge.
Virgínia ,la coordinadora del projecte, posarà per escrit en un treball publicable tota l'experiencia.

També ens hem assabentat que Diana, educadora de carrer que treballa amb nois/es del Raval de Barcelona, ha potenciat una trobada a Tànger entre representants d'organitzacions del barri del Raval i Catalunya-Magrib de Tànger...

I per acabar l'escrit, perquè no pensem en positiu i pel proper curs ens proposem continuar la tasca i treballar per potenciar els llaços entre el nostre sistema educatiu i el marroquí?.

Salut i Bon estiu
Una abraçada
Sumpta

petites reflexions que poden anar bé pels plans d'acollida.

Aquest viatge a part d’aportar-me un enriquiment personal i donar-me la possibilitat de conèixer altres mestres d’aquí amb els quals vam compartir moltes bones estones i ha estat un plaer poder viatjar amb ells, crec que he pogut descobrir petits aspectes que no sempre tenim en compte.

Sovint tenim incorporat al nostre funcionament escolar una sèrie d’aspectes que pensem que en altres sistemes educatius funcionen igual i no és així.
Per exemple la acció tutorial, la funció del tutor/a i la relació família escola.

Crec que en els plans d’acollida no ens hauríem de descuidar d’explicar tant als alumnes com a les famílies aquesta figura tan important en el nostre sistema educatiu i tan desconeguda al Marroc. Hauríem d’explicar a les famílies, no només les magrebines sinó a les que procedeixen d’altres països, com es vincula la relació entre l’escola i la família, potser així ,malgrat les dificultats que les famílies tenen tan a nivell idiomàtic, com social, d’horaris laborals , etc, podrien entendre millor com funcionem i què és el que volem.

Una abraçada
Rosa

Difondre el bloc.

Hola a totes i tot,

He enviat a la Fàtima l'adreça de l'àlbum Picassa on tenim les fotos perquè les pugui veure.

Li enviaré l'adreça del bloc, estaria bé poder donar-la a les escoles que vam visitar perquè poguessín participar d'aquest bloc, jo no en tinc cap, el s que les tingueu estaria bé que ho féssiu.

Una abraçada

Rosa

EL VIATGE

Virgínia una profe d'un institut del Maresme, amb inquietuds i necessitats de conèixer un sistema educatiu, el marroquí, cada cop més emergent en el nostre entorn, va decidir llençar un esquer per trobar altres persones amb interessos similars.

La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya va extendre la seva xarxa i va donar com a resultat que un grup d'ensenyants, que gairebé no es coneixien, van decidir emprendre un viatge per establir aproximacions amb l'altra riba del Mediterrani.

L'avió va fer de pont i els va dur a Tànger, ciutat on es barregen les aigues de l'Atlàntic i del Mediterrani, segona ciutat industrial marroquí i centre d'atracció de l'immigració provinent de la zona rural pròxima.

Una definició d'aquesta ciutat la va fer la Bianca:
" si hagués de viure en algun dels tres llocs que hem visitat triaria Tànger"

Links: Tanger
Més Tanger



Un minibús i un simpàtic i amable xòfer al que vam batejar com "ABDOU" ens van guiar per la resta del Rif.

A Chefchaouen vam trobar carrerons estrets, cases blaves, fonts públiques als carrers turisme,rastafaris ...pel camí pluja, neu, fred.....



Links:
Chaouen
Més Chaouen
Fotos


Més tard vam arribar a Alhoceima,la ciutat més nova de totes ,no tenia Medina ....però va ser el lloc on la cultura Amazig hi estava més present??

Més Amazig
LLengua Amazig

Links:
Alhoceima

Mapa del viatge:

http://maps.google.es/maps?f=q&hl=es&q=Tanger

des de sant boi

Hola des de Sant Boi som un grup d'alumnes de l'aula de acollida: Gabriela i David som de l'Equador.
Nora, Omar, Trich, Nacira, Soukaina, Omar Harrak, Houda i Salma som del Marroc.
Cristian ,és de Xile, Carolina és de Colombia, i a tots ens agrada el català i també Sant Boi.

Des de Lleida

Em dic Ikram,he nascut a Lleida i els meus pares son d'Algeria i tinc vuit anys.
I jo em dic Nada,soc del Marroc,he nascut a Tetuan i tinc vuit anys.
Anem a l'escola Sant Josep de Calassanç de LLeida.

تحيت خالص من وايت لرد